26 d’octubre, 2008

Canvi d'hora


Com cada tardor, aquesta matinada passada, ens ha tocat parar compte de tots el rellotges i anar adaptant-los a l'horari d'hivern. Sembla segons diuen els entesos que això suposa un important estalvi energètic. Jo des de Roquetes no en tinc cap d'estalvi, les factures de la llum i del gas sempre pugen mai baixen. Això si, com jo dormo com les gallines, estos canvis em destaroten i porto uns dies fumuts fins que no li torno a agafar el puntet...

21 d’octubre, 2008

Ja mou !!!


La remodelació de la carretera de Tortosa a Roquetes, una de les que més bull al territori, sembla que ja mou.

El BOP del passat dijous publicava la licitació de les obres de desdoblament i acondicionament d'un tram de la carretera T-341, que uneix Tortosa amb Roquetes. Així i tot encara falten uns mesos per veure com comencen les obres i uns quants més per veure com s'acaben.

Fins que no estigui llesta no podrem exclamar allò de : Ja era hora !!!

17 d’octubre, 2008

Menjar per a rates...


Speedy Gonzalez, Tom i Jerry, la Rateta que escombrava l'escaleta o la Rata robinata són la cara amable i simpàtica d'un dels animalons més repulsiu de tots els que existeixen. Pels rosegadors no hi ha perill d'extinció tot el contrari, la seva facilitat reproductiva i d'adaptació al medi els converteix en una "espècie epidèmia".

A que ve tot este rotllo? Aquesta setmana mentre anava a la feina em vaig trobar, a una vorera de Ferreries vora el riu, a l’espècimen de la foto: sense vida, sobre una teula i amb restes de menjar (enverinat?)

No us penseu que aquest post és un al·legat en favor d'aquest, per mi, repugnant animal, no. Aquest és un post de preocupació. Si pel que sembla a la teula hi havia menjar enverinat per acabar amb les rates, que hagués passat si el comensal no hagués estat la rata?

Vist com hi ha qui regira els contenidors d’escombraries per menjar alguna cosa, la meua preocupació no es gratuïta...

08 d’octubre, 2008

Participació al 77è joc literari



A Negret li falta una cama, malgrat suportar el sol i la pluja, el fred i la calor, encara es manté dret i eixerit sobre les ratlles del pas zebra assenyalant a vianants i conductors de l'existència d'un pas segur.

Ara, però, són molts els qui l’assenyalen exigint la seva substitució, ja no és qui era. Se sap: pàl·lid, guerxat, descrostat, apagat, coix i rovellat, però encara estira el seu cap rodó per fer-se notar més encara, per evitar ser retirat, llençat a un camió de manteniment, amuntegat a un magatzem, venut com a ferro vell i qui sap si reconvertit en cargol de tassa de water.

Definitivament, prefereix seguir al seu carrer...



Foto: la garrofa de Mont-Roig