Si m’adormo, desperta’m:
Desperta’m quan soni l’altaveu de la darrera estació, en la definitiva posta de sol, quan hagin mort els somnis, quan l’amor ja no existeixi, quan no hi hagi cap somriure en el rostre d’un nen, quan els avis plorin la seua soledat, quan tots els petons ja siguin cops, quan l’honestedat sia una paraula en un llibre antic, quan la mentida hagi substituït la veritat
Si això passa, desperta’m , vull sentir al rostre la darrera llàgrima pel nostre destí.
Si m’adormo, no em despertis :
No em despertis, encara que la nostra vida s’eternitzi, encara que el sol y la lluna s’abracen, encara que els somnis es facin realitat, encara que l’amor inundi el món, encara que no hagi cap nen sense somriure, encara que cap avi visqui en soledat, encara que tots el petons siguin sempre petons, encara que la corrupció sia un mal record molt llunyà, encara que la veritat sia simplement veritat.
Si això passa, no em despertis, segur que interrompràs un somni....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada